dijous, 12 d’abril del 2018

CA L'ARENAS 2018

SORTIDA CA L'ARENAS

Retrospectiva  EDUARD ALCOY

Les quasi quatre dècades que Eduard  Alcoy i Lázaro (1930 – 1987) va dedicar a la creació ens conviden a revisarla trenta anys després.
L'exposició ens permet gaudir d'un conjunt notori d'obres realitzades entre el 1950 i el 1987. Passem dels moments afins  a DAU AL SET i de les tardanes collites surreals a l'informalisme i a l'Altrisme figuratiu que construeix a partir dels anys Seixanta.
La mostre tanca el cercle i proposa unir l'inici i el final d'un itinerari artistic que s'inicia a BCN i s'embranca a Mataró.
Per trobar a Itàlia, en particular a la ciutat de Torí, una estació paral·lela que flueix a partir del 1970.
Els 5 àmbits de l'exposició reflecteixen la creativitat del pintor a partir de l'art i l'il·lusionisme que el van caracteritzar.
Els dos primers àmbits, reunits en un primer espai, ens conviden a penetrar en el context màgic dels primers anys, després el món poètic precedent i les tardanes collites surreals.
La negació de la figura i el camí cap a l'informalisme el vinculen a la configuració d'un nou grup, Sílex, que va aplegar Alcoy, Hernández Pijuan, Planell, Rovira Brull i Terri.
Es debatìa sobre la pintura i la seva ornamentalitat, sobre bona i mala pintura.
Després de l'informalisme es reprèn el camí abandonat i la de representació.
Sortim de l'exposició tenint un record  per al roig i per al negre dels colors que aquest representa. Crida el roig com pintura esdevé novament una forma explícita un coltell i no deseprenem que només el negre no te pressa, tal i com afirma el poema de José Agustín Goytisolo va escriure per recordar el pintor el 1999.
Vam poder gaudir d'une exposició peculiar d'un dels autors lligats a la ciutat de Mataró, Alcoy.

L'Espai de ca l'Arenes ens va portar molt records dels germans Arenes, del taller de pintura que tenien i de la fantàstica casa que han obert a la ciutat per poder acollir exposicions com les que han pogut veure.