dimecres, 29 de juny del 2016

CAMPANARS 3



 SANTA MARIA DE CERVERA

CERVERA

La capital de la Segarra, Cervera, situada al centre d'un altiplà a 550 metres d'altitud, en una posició central a Catalunya, gaudeix d'importants monuments arquitectònics entre els quals destaca l'església parroquial i la universitat borbònica. La Segarra és una terra àrida, amb conreus de secà, cereals principalment; només l'escassa aigua del riu d'Ondara, que passa als peus de Cervera, permet l'existència d'algunes hortes. Avui Cervera i l'entorn acullen diverses indústries modernes, notablement les metàl-liques de mobles.



SANTA MARIA DEL MAR DE BARCELONA

Santa Maria del Mar, honrada amb el títol de basílica, antigament se l'anomenava Santa Maria de les Arenes; es troba a la Ciutat Vella, a l'antic barri mariner de la Ribera, aixecada amb l'activa col-laboració de la gent, com tantes del nostre país. La seva amplitud i la senzilla elegància dels seus elements la fan única i interessant competidora de la veïna catedral.



SANT MARTÍ DE SANT CELONI

Sant Celoni, a una altitud de 155 metres, es troba a la falda del Montseny per la banda de llevant, en la plana vallesana que s'estira cap al nord a punt d'arribar a la veïna comarca de la Selva. És vila industrial, amb una dinàmica econòmica, comercial i cultural envejable.






SANTA MARIA DE VILAFRANCA

Vilafranca del Penedès

Vilafranca, a mig camí de Barcelona i Tarragona, en la plana del prelitoral, a una altitud de 220 metres, rodejada de vinyes, té aires de capital i sosté una activitat notable com a centre del comerç vinícola de la comarca i amb una vida social i cultural dinàmica que en fan una de les joies del nostre país.




 SANT ANTONI DE LA GELTRÚ
Vilanova i la Geltrú

La petita comarca del Garraf, entre les muntanyes i el mar, acull amb tot, nuclis de població importants, com el de la  seva capital, destacada de sempre per una activitat industrial i una vida social i cultural dinàmica i progressista. El tren la divideix en dues, lamentablement, i a la banda de ponent, el nucli originari de la Geltrú, a una altitud de 25 metres, s'hi aixequen diversos temples,  dels quals sobresurt pel seu campanar únic i modèlic el de Sant Antoni



SANTA MARIA DEL PLA DE SANTA MARIA

El Pla de Santa Maria

Aquesta població de la plana tarragonina, a una altitud de 380 metres, ja en el límit de les elevacions que la separen de la Conca de Barberà, acull un dels monuments romànics més bonics de les terres tarragonines, el monestir de Sant Ramon, i una església parroquial  dedicada a Santa Maria, gran, d'estil neoclàssic, del segle XVIII, projectada amb dos campanars, un d'ells  gairebé acabat i l'altre deixat a mig aire



LA PRIORAL DE SANT PERE DE REUS

Reus

A ben poca distància de la capital regional de Tarragona, 12 quilòmetres només, Reus té un paper molt destacat en aquesta zona catalana, des d'antic, quan la dinàmica burgesia reusenca protagonitzava el renaixement català en les terres del camp tarragoní. Situada en ple Camp, a 120 metres d'altitud, en una terra plana lleugerament inclinada cap al mar i travessada per una munió de vies de comunicació que l'enllacen amb l'entorn proper i llunyà, avui és una autèntica urbs, amb molta personalitat.



CATEDRAL DE SANTA MARIA DE TORTOSA

Tortosa

La capital del Baix Ebre, amb només 12 metres d'altitud, és una ciutat amb nombroses restes del seu llunyà passat històric, i avui és un nucli molt destacat de les terres del sud de Catalunya, de les quals aglutina i impulsa les seves importants activitats culturals i econòmiques. L'Ebre la travessa de nord a sud.



SANT MIQUEL D'ALCANAR

Alcanar

Al  sud més sud de Catalunya, hi tenim Alcanar. La vila, propera al riu Sènia que fa de límit amb el País Valencìà es troba aturonada i té una altitud mitjana de 77 metres. L'activitat econòmica es basa en l'agricultura, de secà, però també compta amb regadiu per al conreu d'hortalisses i de cítrics. Algunes indústries s'hi han ubicat darrerament. Propera a la costa, la població satèl·lit de les Cases d'Alcanar en fa també un lloc de pesca de la llagosta i, alhora, turístic.



SANT LLORENÇ DE VILALBA

Vilalba dels Arcs

La població i el seu municipi es troben situats al nord de la comarca,  a una altitud mitjana d'uns 450  metres; el seu territori es troba solcat per barrancs, com el de Voravall, que porten les seves aigües cap al nord, a l'Ebre; a llevant s'hi aixeca la serra de la Fatarella. En els camps del terme es conreen vinyes que donen un vi de molta qualitat, arbres de fruits secs i carnosos (cirerers, presseguers) i cereals; el treball agrícola és la base de la seva economia.




POESIES SOBRE CAMPANARS I CAMPANES

Allò que sobresurt, que destaca, sempre ha impressionat l'home. Sabem tots que la Lluna ha colpit l'ànima romàntica. La tenim allà dalt, molt amunt, tafanera de les nostres coses, lluminosa, que a vegades s'amaga pudorosa, altres s'exhibeix esplèndida. Qui no en queda captivat! No és estrany que un campanar, la torre que trobem a gairebé tots els pobles i llogarets de casa nostra, de manera similar, hagi colpit la gent que s'hi arrecera. Tots hem sentit el desig de pujar dalt d'una d'aquestes torres i contemplar el panorama que s'hi divisa com si fóssim aus flotant en l'aire. Quan un té l'ànima de poeta, no ens ha de sorpendre que acabi escrivint alguna cosa que d'una manera directa, o bé encara que sigui marginal, faci del campanar i les seves campanes d'alguna de les nostres esglésies el 
protagonista de la seva inspiració.
Ens ha semblat que potser seria un bon complement d'aquest treball ple de números  i, per tant, àrid, d'afegir-hi una breu antologia de composicions poètiques dedicades als campanars i a les campanes, encara que algunes d'aquestes poesies només s'hi refereixin de passada. De tot el conjunt recollit, per abreujar, aquí us en copiem només sis que ens han semblat una bona mostra.

L'escriptor i polític lleidatà Magí Morera i Galícia (1853-1927) que, a més de traduir molts sonets i obres de Shakespeare al català també escrigué en la nostra llengua composicions originals, és l'autor d'aquest sonet que copiem tot seguit i que porta per títol "El campanar de Lleida":

A dalt de la muntanya que domina com miranda els bells termes lleidatans, s'enlaira un campanar fet per gegants o per homes de força gegantina.

Quan guaita cap avall, l`aigua veïna del riu  li dóna espill i l'horta encanta; i guaitant cap amunt, toca amb les mans i conversa amb la lluna i la boirina.

Pugem-hi, doncs... L'escala cargolada que als ulls dóna mareig i al cor neguit, sembla que estigui des del cel penjada.

I amunt, amunt, ja ets dalt! Ara esperit, si sents d'àliga el cor, pren revolada, que ja ets a mig camí de l'infinit!                                                

           

dimarts, 28 de juny del 2016

SANT JOAN

Com cada any amb l'arribada del bon temps arriba la festa del solstici d'estiu, la nit més curta, la nit de Sant Joan.

Sortim a prendre la fresca al pati de Sant Josep, decorat amb les garlandes que cada any fan els del centre de dia, amb taules i cadires preparades i un escenari que per primer cop ens amenitzarà la festa.

Oloreta de carn a la brasa, amanides amb escalivada, pica pica, vi i bona companyia. Gaudim d'un bon dinar i a punt per escoltar les Havaneres del Grup de la Gent Gran del Parc.

Després del meu avi amb bengales i de la Bella Lola acomiadant-se amb mocadors comença la traca final.Coca de pinyons feta per un grup del taller de cuina i una miqueta de cava donen el toc final a la festa de Sant Joan.

Fins l'any que ve.




























VERMOUTH A LA PLATJA

Ja comença a ser una tradició, i això que és el 2on any.
Per encetar l'estiu la sortida del Juny baixem al passeig marítim i allà a l'ombra dels arbres del costat del Varador La Sal  treiem la teca.
Patates, olives, berberetxos, formatge, fuet, galetetes i beguda, tot  contemplant el mar i la gent que baixa a prendre el sol.
Aquesta sortida i com les altres es pot realitzar gràcies als voluntaris que ens acompanyen i que en aquesta ocasió i juntament amb els residents va estrenar un fulard per anar tots ben elegants i que se'ns vegi des de lluny.
Ja ha arribat l'estiu i val la pena sortir a passejar. 











dijous, 16 de juny del 2016

EL PRIMER ORDENADOR DIGITAL DE LA HISTORIA

Tras once años de investigación

Descifrado el mecanismo del primer
    "ordenador" digital de la Historia
  • Un grupo de científicos consigue descodificar las inscripciones del famoso "mecanismo de
Anticitera", construido en en siglo I a. C.



Tras once años de ivestigación un grupo de científicos ha conseguido descifrar las inscripciones del famoso " mecanismo de Anticitera", conocido como el primer "ordenador" digital de la Historia, construido en el siglo I a. C. y utilizado con fines astronómicos y calendáricos.

La clave que ha permitido entender mejor los fragmentos de este aparato,
hallado en 1900 en la isla griega de Symi, en el archipiélago del Dodecaneso, ha sido recurrir un tomógrafo especial, fabricado en el Reino Unido exclusivamente para esta investigación.

Con ayuda de este tomógrafo, los expertos pudieronleer los textos escritos con letras de tan solo dos milímetros de tamaño, incrustadas en las partes laterales del cajón de madera que constituye el mecanismo de Anticitera.

"Para la lectura de cada letra fueron necesarios veinte cortes tomograficos", explicó el especialista en paleografía Agamemnon Tselikasa durante la ceremonia de presentación el jueves por la noche.

Gracias a esta lectura el equipo de científicos de las universidades de Atenas, Salónica, Cardiff y Nueva York han podido hacer una descripción completa del funcionamiento del mecanismo, entender su finalidad y ver cuáles son las partes que todavía no se han recuperado de este artilugio.

"La lectura nos permitió entender con certeza cuáles son las partes que nos faltan. Sabemos que el mecanismo incluía un planetario completo que aún no ha sido hallado", explicó a Efe Yanis Bitsakis, físico y especialista en Historia de las Ciencias.

Según Bitsakis, ya no cabe duda de que el aparato había sido fabricado para explicar el universo, según el conocimiento astronómico de la época.

En la parte frontal del mecanismo – un cajón de madera de 33 centímetros de altura, 18 de anchura y 8 de profundidad- había dos círculos, uno para el zodíaco y otro para el calendario egipcio.
En la parte lateral había un botón que al girarlo ponía a funcionar una treintena de engranajes colocados sobre diez ejes que accionaban a su vez las manecillas de los dos círculos.

Mediante este mecanismo y a partir de las posiciones planetarias en un
momento concreto se podían predecir eclipses solares y lunares con hasta 19 años de antelación.

El profesor de Física de Universo Xenofón Musá explicó que" un sistema de cuatro engranajes permitía que los cinco planetas girasen alrededor del sol que a su vez giraba alrededor de la tierra".



Según Musás, en el mecanismo de Anticítera y en sus inscripciones está todo el conocimiento en materia de física, ingeniería, astronomía y matemáticas del siglo I a.C.

El constructor y el propietario del mecanismo no han sido identifícados pero el aparato sí ha dado información sobre ellos.

"Para fabricarlo era necesario un muy buen conocimiento de ingeniería y de astronomía, inimaginable tratándose de un periodo situado 1.700 años antes de la revolución científica de los siglos XVI y XVII", destacó el profesor emérito de Astrofísica de la universidad de Cardiff, Mike Edmunds.


Además, los nombres de los meses en la parte frontal están escritos en el
dialecto de ciudad de Corinto, lo que hace suponer que el fabricante o el
propietario era originario de esta ciudad o de alguna de sus colonias situadas en las costas de Epiro, en el mar Jónico.

La posibilidad de alguna relación con Epiro se refuerza por la mención -
además de los juegos de Olímpicos, los Nemos, los Ísmicos y los Píticos, donde participaban todas las ciudades del mundo heleno- de unos juegos locales, los del oráculo de Dodoni.



La mención de otros juegos locales de la isla de Rodas permite suponer también alguna relación con ella.

El mecanismo fue hallado en 1900 por buzos colectores de esponjas originarios de la isla de Dodecaneso Symi.

La primera operación de rescate fue organizada en 1901 y 1902 por Valerios Stais, que fue el primero en considerar que se trataba de un aparato astronómico.

Hasta 1972 habían sido descifrados tan solo 923 caracteres de las inscripciones, mientras que el equipo actual consiguió leer 3400.

En declaraciones a Efe Bitsakis explicó que el éxito de este equipo se debe al hecho de que, por primera vez, unieron sus fuerzas filólogos, físicos, ingenieros, astrónomos e historiadores de ciencia y, sin duda, a la tecnología sofisticada utilizada por primera vez.

"Fue el primer objeto con engranajes descubierto de esa época. Hasta su
hallazgo contábamos con descripciones de este tipo de mecanismos en textos, pero nunca había sido hallado uno para estudiarlo", añadío Bitsakis.