SANTA MARIA DE
CERVERA
CERVERA
La capital de la Segarra, Cervera, situada al centre d'un
altiplà a 550 metres d'altitud, en una posició central a Catalunya, gaudeix
d'importants monuments arquitectònics entre els quals destaca l'església parroquial
i la universitat borbònica. La Segarra és una terra àrida, amb conreus de secà,
cereals principalment; només l'escassa aigua del riu d'Ondara, que passa als
peus de Cervera, permet l'existència d'algunes hortes. Avui Cervera i
l'entorn acullen diverses indústries modernes, notablement les metàl-liques de
mobles.
SANTA MARIA DEL MAR
DE BARCELONA
Santa Maria del Mar, honrada amb el títol de basílica,
antigament se l'anomenava Santa Maria de les Arenes; es troba a la Ciutat
Vella, a l'antic barri mariner de la Ribera, aixecada amb l'activa
col-laboració de la gent, com tantes del nostre país. La seva amplitud i la
senzilla elegància dels seus elements la fan única i interessant competidora de
la veïna catedral.
SANT MARTÍ DE SANT
CELONI
Sant Celoni, a una altitud de 155 metres, es troba a la
falda del Montseny per la banda de llevant, en la plana vallesana que s'estira
cap al nord a punt d'arribar a la veïna comarca de la Selva. És vila
industrial, amb una dinàmica econòmica, comercial i cultural envejable.
SANTA MARIA DE
VILAFRANCA
Vilafranca del
Penedès
Vilafranca, a mig camí de Barcelona i Tarragona, en la plana
del prelitoral, a una altitud de 220 metres, rodejada de vinyes, té aires de
capital i sosté una activitat notable com a centre del comerç vinícola de la
comarca i amb una vida social i cultural dinàmica que en fan una de les joies
del nostre país.
SANT ANTONI DE LA GELTRÚ
Vilanova i la
Geltrú
La petita comarca del Garraf, entre les muntanyes i el mar,
acull amb tot, nuclis de població importants, com el de la seva capital, destacada de sempre per una
activitat industrial i una vida social i cultural dinàmica i progressista. El
tren la divideix en dues, lamentablement, i a la banda de ponent, el nucli
originari de la Geltrú, a una altitud de 25 metres, s'hi aixequen diversos
temples, dels quals sobresurt pel seu
campanar únic i modèlic el de Sant Antoni
SANTA MARIA DEL PLA
DE SANTA MARIA
El Pla de Santa
Maria
Aquesta població de la plana tarragonina, a una altitud de
380 metres, ja en el límit de les elevacions que la separen de la Conca de
Barberà, acull un dels monuments romànics més bonics de les terres
tarragonines, el monestir de Sant Ramon, i una església parroquial dedicada a Santa Maria, gran, d'estil
neoclàssic, del segle XVIII, projectada amb dos campanars, un d'ells gairebé acabat i l'altre deixat a mig aire
LA PRIORAL DE SANT
PERE DE REUS
Reus
A ben poca distància de la capital regional de Tarragona, 12
quilòmetres només, Reus té un paper molt destacat en aquesta zona catalana, des
d'antic, quan la dinàmica burgesia reusenca protagonitzava el renaixement
català en les terres del camp tarragoní. Situada en ple Camp, a 120 metres
d'altitud, en una terra plana lleugerament inclinada cap al mar i travessada
per una munió de vies de comunicació que l'enllacen amb l'entorn proper i
llunyà, avui és una autèntica urbs, amb molta personalitat.
CATEDRAL DE SANTA
MARIA DE TORTOSA
Tortosa
La capital del Baix Ebre, amb
només 12 metres d'altitud, és una ciutat amb nombroses restes del seu llunyà
passat històric, i avui és un nucli molt destacat de les terres del sud de
Catalunya, de les quals aglutina i impulsa les seves importants activitats
culturals i econòmiques. L'Ebre la travessa de nord a sud.
SANT MIQUEL D'ALCANAR
Alcanar
Al sud més sud de
Catalunya, hi tenim Alcanar. La vila, propera al riu Sènia que fa de límit amb
el País Valencìà es troba aturonada i té una altitud mitjana de 77 metres.
L'activitat econòmica es basa en l'agricultura, de secà, però també compta amb
regadiu per al conreu d'hortalisses i de cítrics. Algunes indústries s'hi han
ubicat darrerament. Propera a la costa, la població satèl·lit de les Cases
d'Alcanar en fa també un lloc de pesca de la llagosta i, alhora, turístic.
SANT LLORENÇ DE VILALBA
Vilalba dels Arcs
La població i el seu municipi es troben situats al nord de
la comarca, a una altitud mitjana d'uns
450 metres; el seu territori es troba
solcat per barrancs, com el de Voravall, que porten les seves aigües cap al
nord, a l'Ebre; a llevant s'hi aixeca la serra de la Fatarella. En els camps
del terme es conreen vinyes que donen un vi de molta qualitat, arbres de fruits
secs i carnosos (cirerers, presseguers) i cereals; el treball agrícola és la
base de la seva economia.
POESIES SOBRE
CAMPANARS I CAMPANES
Allò que sobresurt, que destaca, sempre ha impressionat
l'home. Sabem tots que la Lluna ha colpit l'ànima romàntica. La tenim allà
dalt, molt amunt, tafanera de les nostres coses, lluminosa, que a vegades
s'amaga pudorosa, altres s'exhibeix esplèndida. Qui no en queda captivat! No és
estrany que un campanar, la torre que trobem a gairebé tots els pobles i
llogarets de casa nostra, de manera similar, hagi colpit la gent que s'hi
arrecera. Tots hem sentit el desig de pujar dalt d'una d'aquestes torres i
contemplar el panorama que s'hi divisa com si fóssim aus flotant en l'aire.
Quan un té l'ànima de poeta, no ens ha de sorpendre que acabi escrivint alguna
cosa que d'una manera directa, o bé encara que sigui marginal, faci del campanar
i les seves campanes d'alguna de les nostres esglésies el
protagonista de la seva inspiració.
Ens ha semblat que potser seria un bon complement d'aquest
treball ple de números i, per tant,
àrid, d'afegir-hi una breu antologia de composicions poètiques dedicades als
campanars i a les campanes, encara que algunes d'aquestes poesies només s'hi
refereixin de passada. De tot el conjunt recollit, per abreujar, aquí us en
copiem només sis que ens han semblat una bona mostra.
L'escriptor i polític lleidatà Magí Morera i Galícia (1853-1927) que, a més de traduir molts
sonets i obres de Shakespeare al català també escrigué en la nostra llengua
composicions originals, és l'autor d'aquest sonet que copiem tot seguit i que
porta per títol "El campanar de Lleida":
A dalt de la muntanya
que domina com miranda els bells termes lleidatans, s'enlaira un campanar fet
per gegants o per homes de força gegantina.
Quan guaita cap avall,
l`aigua veïna del riu li dóna espill i
l'horta encanta; i guaitant cap amunt, toca amb les mans i conversa amb la
lluna i la boirina.
Pugem-hi, doncs...
L'escala cargolada que als ulls dóna mareig i al cor neguit, sembla que estigui
des del cel penjada.
I amunt, amunt, ja ets dalt! Ara
esperit, si sents d'àliga el cor, pren revolada, que ja ets a mig camí de
l'infinit!
