dimecres, 26 d’octubre de 2016

VOLCÁ KRAKATOA

Krakatau o krakatoa és una illa volcánica formada per lava prop de l'illa
indonesia de Rakata, a l'estret de la Sonda, entre les illes de Java i de
Sumatra, El nom de Krakatau s'usa per anomenar tant el grup d'illes, com l'illa pricipal, com el metex volcá pricipal (també conegut com a Perbuatan). Els tres volcans pricipals de l'illa s'anomenen Perbuatan, Danan i Rakata.

História

Els volcans de l'illa han entrat en erupció repetidament, massivament i amb
conseqüencies desastrosas durant la Historia registrada. El més conegut d'aquests asdeveniments tingué lloc a finals d'agost de 1883.

L'erupció del 416 o el 535

La data majoritáriament acceptada de la primera erupció documentada
históricament és el 416, tot i que també s'ha proposat el 535 com a data de l'erupció. El primer document és una crónica javanesa escrita al segla XVI
anomenada Pararaton o " Llibre dels Reis" que relata els següents fets referits l'any 338 de l'era Saka, és a dir, el 416 del calendari gregoriá:

Un so eixordidor se sentí a la muntanya Batuwara ... un soroll semblant
a la Kapi ... la terra sencera fou fortament sacsejada i violents
llampecs acompanyats de fortas plujes i tempestes caigueren, peró tota
aquesta incessant pluja no apagá el foc de la muntanya, ans al contrari
l'augmentá; el soroll era espantós, finalment la muntanya Kap amb un
rugit formidable explotá en trossos i s'enfosá en les profunditats de la
terra. L'aigua del mar pujá i inundá la costa, la regió a l'est de la
muntanya Batuwara, fins a la muntanya Raja Basa; els habitants de la
part nord del país de la Sonda fins a Raja Basa foren ofegats i arrosse
gats amb tots el seus béns. L'aigua s'apaivagá peró la regió on era el
Kapi fou reemplaçada pel mar, i Java i Sumatra foen separades en
dues parts.

Actualment s'estima que aquesta erupció fou d'al voltant de 400 megatones de TNT (és a dir, 20.000 vegades la poténcia de la bomba d'Hirosima).
Destruí el con volcánic obrint una caldera de 7 quilómetres de llarc i deixant les tres illes de Krakatau, Verlaten i Lang (Rakata, Panjang i Sertung). Aquesta erupció comportá sense cap dubte tsunamis que foren més forts que els de 1883. No obstant, s'ignora la destrucció que pogueren causar. Tot i que aquest escenari i aquestes dades son les més acceptades actualment, l'arqueóleg David Keys i el geóleg Ken Wohletz han proposat una data més tardana i un escenari diferent, implicant una erupció molt més poderosa i de conseqüéncies históriques determinants. Per a Keys i
Wohletz, podria ser que la narració del Pararaton,els primers manuscrits del qual dates de la fi del segle XV, continguessin un error en la data i es referissin a una erupció que podria haver succeït al febrer del 535 de l'era
cristiana. Segons Wohletz un volcá, el proto-Krakatau, ocupava llavors
l'actual estret de la Sonda. Seria en decurs d'una inmensa erupció, corresponen a l'ajecció de 200 km 3 de magma que deixat una calderade
50 km de diámetre, que seria l'actual estret que separa les dues illes de
Java i Sumatra . La pertorbació atmosférica resultant esplicaria les anomalias climáticas registrades en mots indrets del planeta cap al 535.
Segons Keys, les consecuéncies de l'erupció haurien enfosquit la totalitat de la Terra durant almenys dos anys a partir d'aquesta data. Aquesta erupció hauria llençat tal quantitat de pols, aigua, sofre i gas a l'astratosfera que s'hauria produit un hivern volcanic sobre el planeta durant molts anys.
El fet és que les fonts antigues, així com lesmesures dendrocronológicas
testificquen pertorbacions meteorológices i climáticas, que podrien correspondre als efectes d'una potent erupció volcánica, sense necessariament posseir un carácter excepcional. Aquest núvol volcánic hauria bloquejat els raigs solars, destruint les collites i produint una época de fam, que haurien comportat exodes massius i invasions militars a Eurasia, particularment les del Ávars des de Mongólia fins a Constantinoble, així com epidémies, canvis politics, religiosos i socials.

Tot i que la pertorbació del 535 és certa i que la seva atribució al volcanisme posseiex forts arguments, l'atribució al Krakatau no és ni de bon tros unánime. S'hi hanfet nombroses objeccions a les hipótesis de Keys Wohletz:
L'escenari no correspon a les descripcións més corrents de la creació de l'estret de la Sonda ni a las observacions geológicas practicades en el complex volcánic del Krakatau, que l'atribuexen a un graven. D'altra banda, com ha recunegut el mateix Ken Wohlez, cap element de les análisis geológicas permeten datar les erupcions del Krakatau entre el
-6600 i el 1215: la data del 535 només s'ha donat en referéncia a les pertorbacions climátiques verificables ocurregudes sobre el planeta. D'aquesta manera, el dendrocronóleg Mike Baillie de la universitat de Belfast afirma que la teoria de Keis no se substenta en cap prova. Les erupcions volcániques de tal poténcia deixan un senyal ácid en las formacions glacials polars i segons M.Baillie les formacions recollides a Groenlandia, i posteriorment datades fins aquestes dates no revelan cap senyal entre el 536 i el 545, el senyal més proper es troba l'any 520. Per Braillie les pertorbacions climátiques dels anys 530 no s'explicarien per una explosió volcánica sinó per una col·lisió d'un cometa, hipótesi també
controvertida. De totes maneres se n'ha trobat un senyal ácid típic d'aquest
tipus d'erupcions a les mostres d'una formació glacial antártica cap l'any 542 més o menys disset anys. El senyal, ha estat atribuit al vocá Rabaul,
tot i mencionar la hipótesi del Krakatau. Una altra publicació més recent fa
referencia a un senyal volcánic sobre el 535. El Krakatau peró no és pas l'unic candidat a una potent erupció en aquesta época sinó que el Rabaul
és també candidat a responsable dels esdeveniments climátics del 535 i dels anys posteriors.

Lerupció del 1680 i 1681

Enaquests dos anys, almenys tres navegants holandesos reporten haver vist les erupcions del Danan i el Perbuatan al maig del 1680 i al febrer de 1681.

El miner holandés Joham Wilhelm Vogel escriu en el seu diari quan viatjava a Batavia (actual Jakarta) en passar per l'estret de la Sonda:

...Vaig veure amb sorpresa que l'illa de Krakatau,que en el meu
primer viatge a Sumatra [ Juny 1679 ] era completament verda i
plena d'arbres, era completament cremada i estéril devant dels
nostres ulls i que per cuatre llocs vomitava grans quantitats de
foc. I quan vaig preguntar al capitá del vaixell quan entrá l'illa
en erupció, ell em digué que al maig de 1680 ... i em mostrá
una pedra tosca de la mida d'un puny.

Piedra tosca

No obstant aquets esccrits, l'erupció 1680-81 és confusa, ja que aquests són els únics escrits reportats tot i que l'estret de la Sonda era un dels més transitats del món. Les descripcións d'equells temps son mlt precises de la
zona degut als grans esforços esmerçats en conbatre la pirateria a la zona i
cap altre viatgermenciona una erupció i ni tan sols Vogel dóna cap detall
real del Krakatau, a més al novembre del 1681 sortí a la venda la collita de
pebre de l'illa. Per aixó Van den Berg i Verbeek conclouen que Vogel podria haver exagerat l'erupció que veié. No obtant Verbeek trobá un fluix de lava en la costa nord de Perbuatan que tidria uns 200 anys cap al 1880,
quan realitzá un estudi oficial sobre l'illa que ha resultat molt útil a l'hora de comprendre l'impacte geológic i biológic de la gran erupció del 1883.

L'erupció de 1883

Article pricipal: Erupció del Krakatau de 1883

La pre-erupcó

En els anys anteriors a l'arupció de 1883, l'activitat sísmica al voltant del
volcá era intensa, amb alguns terratremols en llocs distants com Austrália.
El 20 de maig de 1883, trs mesos abans de l'explosió final, van començar a
aparéixer regularment fuites de gasos en Perbuatan, al nord de l'illa. Les
erupcións de cendra van aconseguir un altitud de 6.000 metres i les explosions van poder ser escoltades en Batávia (Jakarta), a més de 150 quilómetres de distancia. La filtració d'aigua a la cambra de magma va prodoir grans quantitats de vapor i fum, peró l'activitat es va extigir cap a fins de maig. Aixó va portar com a coseqüéncia el relaxament de la població veïna que no van prendre mesures de seguretat més grans, peró, la comunitat científica va enviar cintífics a estudiar l'illa i van trobar inquietants signes d'una activitat volcánica que no amainava.

Les primeras erupcións

El volcá començá a esclatar unaltre vegada al voltant del 19 de juny. La
causa de l'erupció, segons es creu, fou una nova fissura o fissures que es
formaren entre Perbuatan i Danan, més o menys on está l'actual con corrent volcánic de L'Anak Kracatau. La violenta erupció causá marees
excepcilalment altes a la zona, i els vaixells ancorats hagueren de ser
amarrats amb cadenes. Després de l'11 d'agot començarent erupcions més
grans, amb plomalls emesos d'almenys onze fisures. El 24 d'agost, les erupcions llunyanes s'intensificaren. Aproximadament a les 13:00 (hora local) del 26 d'agost, el volcá entra en la seva fase de máxima activitat, i al voltant de les 14:00, elsobservadors pogueren veure un núvol negre de cendra d'una alçada de 27 quilómetres. En aquest punt, l'erupció era practicament contínua i les explosions podian sentir amb intervals d'uns deu minuts. Des dels vaixells que es trobaven a 20 quilómetres (11 milles náuticas) de distáncia del vocá s'infomá de la caiguda de cendra pesada, amb trossos de pedra tosca calenta de fins a deu centímetres de diámetreque queien sobre les seves cobertes.Un petit tsunami colpejá les
ribes de Java i aproximadament 40 quilómetres Sumatra entre les 6 pm i les 7 pm.
Tsunami en Krakatoa

El 27 d'agost, el volcá entrá a la catastrófica etapa final de la seva erupció.
Quatre enormes explosions tigueren lloc a les 5:30, 6:42, 8:20, i 10:02. La
pitjor i la més sorollosa d'aquestes fou la derrera explosió. Cadascuna fou acompanyada de tsunamis molt grans. Una área gran de l'Estret de Sonda i
diversos llocs sobre la costa de Sumatra foren afectats per fluxos piroclástics del volcà fent bullir l'aigua propera a l'illa. Les explosions foren tan violentes que s'escoltaven a 3.500 quilòmetres, fins a Australia i l'illa de Rodríguez prop de Maurici, 4.800 quilómetres de distància, el so de la destrcció de Krakatoa, com es creu,és el so més sorollos en la història registrat, aconseguin els nivells de 180 dBSPL, (una mesura de la desviació de la pressio produïda pel soo i mesura en decibels. SPL significa: Sound Pressió Level) a una distància de 160 quilòmetres
(100 milles). Es diu que mariners a 40 km a larodona quedaren sords de l'estrèpit. Lacendra fou propulsada a una altura de 80 quilòmetres. Les erupcions disminuïren ràpidament després d'aquell punt, i abans del matí del 28 d'agost la zona restà tranqul·la.



Efectes

L'erupció de 1883 expulsá més de 25 km de roca, cendra, i pedra tosca, i
provocà el so més intens, registrat històricament sentit pels humans:
l'explosió se sentí clarement tan lluny com a Perth, Austràlia, ia l'illa Rodrigues a l'estat de Maurici, Les ones de xoc acústiques van ressonar arreu del mon. Els efectes combinats de fluxos piroclàsics, cendres volcànicas i tsunamis tingueran resultats desastrosos a la regió. No hi hagué cap supervivent d'entre els 3.000 habitants de l'illa de Sebesi, aproximadament a 13 quilòmetres de Krakatau. Els fluxos piroclàsics que viatjaren sobre la superficie de l'aigua a 300 km/h mataren al voltant de 1.000 persones en Ketimbang, a la costa de Sumatra, a uns 40 km al nord de Krakatau. El nombre de morts oficial registrat per les autoritats holandeses fou de 36.417 i molts milers resultaren ferits per l'erupció, pricipalment en el tsunami que se'n sequí, molts assentaments foren assolats, incloent Teluk Betung i Ketimbang, a Sumatra, i Sirik i Semarang, a Java.
L'erupció destruí dos terços de l'illa preexitent de Krakatau.
Les àreas de Baten de Java i Lampong a Sumatra foren arresades. Hi ha
nombrosos informes documentals de grups d'asquelets humans trobats flotant a l'Oceà Indic sobre basses de pedra tosca volcànica que van arribar fins a la costa oriental d'Africa, fins i tot un any després de l'erupció. Algunes terres de Java mai foren repoblades, i tornaren a convertir-se en selva i ara constituexen el Parc Nacional d'Ujung Kulon.

Els tsunamis

Els vaixells en llocs tan distants com Sud-àfrica es mogueran per efecte dels tsunamis, i es vantrobar cossos de victimes flotant en l'oceà durant setmanes després de l'esdeveniment. El tsunami que va acompanyar l'erupció, va ser soposadement provocat per fluxos piroclàstics gegantins que van entrar al mar. Cadescuna de les quatre grans explosions va estar acompanyada per un flux piroclàstic massiu que es resultat de l'esfodrament gravitacional de la columna d'erupció. Noves teories afirmen
que va ser conseqüencia del col·lapse de la caldera magmática.

Tots aquests km3 de material, en caure al mar, desplaçaren igual volum
d'aigua. Alguns fluxos piroclástics van arribar a la costa de Sumatra a una
distància de fins a 40 quilòmetres (25 milles) de distància, pel que sembla
després de desplaçar-se a través de l'aigua sobre un "coixï" de vapor sobreescalfat. Hi ha també indicis de fluxos piroclàstics submarins que van
arribar a 15 km (10 milles) del volcà.

En un recent documental, un equip d'investigació alemany va realitzar proves de fluxos piroclàstics sobre l'aigua, que van revelar que la cendra
calenta va viatjar sobre l'aigua en un núvol de vapor (400ºC), causant un
fatal i devastador tsunami. En acabar la tragedia va quedar tota l'illa
soterrada i destruïda sota el mar.

El nen del Krakatau

L'Anak Krakatau el 21 de setembre de 2007.
.

Verbek, en el seu informe sobre l'erupció, prediu que qualsevol nova activitat es manifestará entre la zona compresa entre els antics cons de Perbuatan i Danan. Aquesta predicció fou encertada, ja que el 1927 s'obsebaren signes d'erupcions submarines surtsevana, i la població fou ràpidament evacuada per por a la caiguda de blocs que eran propulsats a 1200 metres d'altitud. Dies més tard, una nova illa vocánica.
Anak Krakatau (el "nen de Krakatoa"), emergí 9 metres per sobre de la
superficie. Inicialment, les erupcions eren de pumicita i cendres.L'illa, aixi com els bancs que es crearen, foren ràpidament erosionats, tot i que la rapidesa i la quualitat de les emissions feu que finalment guanyés al mar i
s'estabilitzes a l'agost de 1930.

Posterirment es produïrent prop de quaranta erupcions, la darrera segueix
activa des del 27 d'octubre de 2007. i han fet créixer l'illa a un ritme de
cincuanta centímetres mensuals. El primer con arribà als 67 metres d'altitud el 1033 i als 138 metres el 1950 amb diferents anases i vingudes del mar degut a l'erosió. Posteriorment, aparagué un segon con al fons del llac que s'hi formá dins del cràter, que correspon a una substitució gradual de les emissions de cendra per fluxos de lava que amb el tems omplen el
llac i els fan més resistens als flancs de la erosió del volcá. El 1960, el nou con arriba als 30 metres, el 1977 ja té 181 metres. El 2006 tenia una alçada de 315 i de tres a quuatre quilómetres de diàmetre.

El 2008 el vocá alliberá gasos calents, rocas i lava, es creá un perímetre de
seguretat de 3,8 km al voltant de l'illa. Actualment l'Anak Krakatau té
accessos prohibits a civils en una frange de tres quilómeres al voltant de l'illa.
El 6 de maig de 2009 s'eleva l'alerta d'erupció de l'Anak Kracatau a nivell
taronja. El 2010 es produïren espectaculars erupcions fotografiades pels
satél·lits de la NASA







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada