dimecres, 16 de novembre de 2022

ESTIMULACIÓ SENSORIAL

Fem estimulació sensorial a la planta de psicogeriatria dos cops per setmana, música tranquil.la (bossa nova, Glen Miller,  Ella Fizerald...), olors relaxants de lavanda, eucalipto, taronja o fruites del bosc, i massatges suaus i relaxants. 

En les persones amb un deteriorament cognitiu greu, probablement, una de les afectacions més angoixants per als seus familiars i cuidadors és la desconnexió de l'entorn que pateix, tant a nivell físic com social, i que s'evidencia en la manca de respostes davant els estímuls o amb respostes automatitzades. 

En la nostra cultura, la comunicació verbal sosté les nostres relacions i ens manté connectats amb el nostre entorn, tot i que amb les noves tecnologies i mètodes de comunicació, l’escriptura esdevé una alternativa de pes. Què passa, però, quan la comunicació verbal es veu afectada? Què passa quan el llenguatge, tal i com el coneixem, desapareix?

Des de fa anys, diversos professionals que treballen amb persones amb grans discapacitats han dedicat la seva feina a trobar noves formes de comunicació, que ens permetin mantenir-nos connectats amb l'entorn, sense la necessitat explícita del llenguatge, i que ens permetin gaudir del plaer d'estar amb l'altre i sentir que "formem part" de quelcom. Moltes d'aquestes tècniques aconsegueixen aquest plaer de relació a través de l'estimulació sensorial.

Per concretar, podem dir que l’estimulació sensorial es basa en l’agudització dels sentits primaris (vista, oïda, olfacte, tacte i gust) mitjançant diferents mecanismes de llums, olors, sons, etc. Els beneficis que s'obtenen en aplicar aquests estímuls tenen a veure amb la relació amb l'entorn, físic i social, amb l'obtenció de plaer i benestar. 

Els més destacats són: obertura dels sentits, comunicació amb el nostre entorn, sensació de sentir-nos més vius, relació amb qui ens acompanya, estat de repòs que afecta positivament al to muscular, creació d’un ambient amb menys exigències -no s'espera cap resposta en particular i, per tant, s'afavoreix la realització d’activitats que en altres circumstàncies són dificultoses-, generació d’un estat de receptivitat sensitiva que repercuteix en una major atenció, que a la vegada encén la consciència i fa de lligam amb el sistema nerviós.

En els darrers anys, s’han començat a instaurar aquest tipus de metodologies en programes d’atenció a persones amb diverses necessitats psicomotrius. Es creu, i hi ha estudis que ho avalen, que l’aplicació de diferents tècniques d’Estimulació Sensorial pot produir efectes positius en les persones amb malalties que provoquen un deteriorament cognitiu i físic, com per exemple la malaltia d’Alzheimer. L'objectiu principal d'aquestes tècniques és el de proporcionar un espai/temps de connexió agradable amb l’entorn adaptat a les necessitats de cada usuari.

Els objectius generals de l'estimulació sensorial són:

  • Millorar la utilització de la informació rebuda pel medi amb la intenció d'un “despertar sensorial” a partir de la pròpia experiència sensorial.
  • Conèixer el canal prioritari pel qual es rep informació, així com el grau de sensibilitat als estímuls.
  • Afavorir la intencionalitat comunicativa per tal d'expressar els propis sentiments, desitjos, necessitats, etc.
  • Potenciar la relació amb l'entorn institucional, familiar i social.
www.mutuam.cat
















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada