VISITA A L'ESPAI CULTURAL LA DESTIL.LERIA

El passat divendres 16 de setembre varem visitar un espai recuperat de la ciutat.

L'Espai cultural LA DESTIL.LERIA situat al camí Ral amb Baixada de les Escaletes, la seva directora ens va obrir les portes d'aquest espai tant especial.

Abans de ser espai cultural havia estat una botiga, però molt abans, al 1867

hi tenien instalades unes naus per elaborar licors, d'aquí li ve el nom.

A la primera sala, que ara és d'exposicions, hi havia la botiga, a dalt hi havia

la casa de la família que van començar amb el negoci, ara son 5 vivendes.

Al darrera hi ha un pati molt agradable que ara utilitzen per fer tallers i en un racó ens expliquen que hi netejaven xufles per fer orxata.

Avancem cap a dins i hi ha dues naus, en una hi ha la sala on assagen teatre

i a l'altre un taller d'arts plàstiques on hi ha les obres dels últims participants

als tallers, ens fem fotos amb un marc ben original. Travesem el passadis i entrem a l'altre nau on hi ha el taller d'escultura i joieria.
També treballen amb el moviment i la dansa, al sortir a mà esquerra veiem l'antic magatzem que ara està acondicionat per les classes de dansa i moviment.

Amb aquest espai es pretén donar una alternativa a l'oferta cultural destinada a adults que hi ha a la ciutat de Mataró oferint exposicions, xerrades, tallers i teràpies.

Després de veure l'exposició "Santes, seny i rauxa" i de visitar totes les instal·lacions ja podem dir que hem redescobert un " nou " espai de la ciutat.

Us esperem a la propera sortida, apropant-nos a la castanyada.

Mentrestant disfruteu de les fotografies.

EXPOSICIÓ SANTES

Com cada mes sortim de la residéncia per visitar algún museu, exposició o

acte de Mataró.

Com que s'acosten les Santes aprofitem per visitar l'asposició de Fotografies que fan a l'ateneu del carrer Bonaire.

En aquesta ocasió exposa las fotografies en Romuald Gallofré, el mataroní

ha inmortalitzat els auténtics protagonistes de Les Santes, ja sigui els que

la fan possible particularment en l'organització dels actes.

Com també els que la gaudexan de ple.

A dalt de l'ateneu estan exposats també Els Gegants del Carnaval de Solsona.

La burla i la irreverencia són la tónica de la festa de Carnestoltes, peró per

viuere's dels altres primer s'ha deviure's d'un matex, els solsonins és una cosa que han sebut fer: burlar'se del seu nom, burlar`se de les seves autoritats i sobretot burlar'se de la festa més grossa de la Ciutat,fins aleshores: la Festa Mjor.

ELS GEGANTS DEL CARNAVAL DE SOLSONA

La Festa Major de Solsona té com a plat fort un folckore amb més de tres-cents anys d'istoria a l'asquena. Uns elements únics tant per la seva bellesa

i equilibri com per la sevatradició. I és per preservar aquesta última que aquests gegants estan regit per per un estricte protocol que marca amb precisió i minuciositat les aparicions d'aquests, els ballets, les dates, en resum, fixa i limita tot alló referent amb aquestes figures.

Carnaval: burlar-se d'aquests element tant estimats i de gran tradició gegantera que gaudeix la ciutat tot creant uns gegants totalment contraris als "oficials", anomenats per alguns, i que no son regits per norma, solament per la gresca.

La manifestació gegantera dins el Carnaval s'iniciá des del primer any, on las autoritats anaren a rebre el Carnestoltes acompanyats d'un gagant de procedéncia particular. Posteriorment s'iniciá la creació de peces própies per a la fésta: la primera fou una Vaqueta que ballá pels carrers de la ciutat per primera vegada el 1972. El 1974 crearen quatre gegants ( sátira els gegants de laVint-i-Quatrena) que dansaren durant molts carnavals. Peró,

aquesta expressió gegantera, arribá al seu punt culminant l'any 1978 on el Manel Casserras, mestre que havia eleborat els anteriors gegants, creá la

peça més famosa i important; el Gegant Boig. Aquest fou un gegant diferent a tots el creats fins aleshores: era un gagant geperut, panxut i calb

(tot el contrari del Gegant Vell (imatge de la festa Major) tot ell ferm, bell,esvelt i erecte,) la seva cara era grotesca i es burlava de tothom qui el mirava, peró el fet destacableés que fou dotat d'uns braços articulats que en ballar al compás del BUFI repartexen garrotades a tort i a dret tot animant a la gent a ballar amb ell. Des d'aquella fita creació de nous elements fou imparable, creant una nova peça cada any, fins crear un lluït repertiri i ú

únic a Catalunya: el 1979 aparagué un voluptuosa senyora que es casá amb ell, la geganta Boja, el 1980 nasqué l'ereu, el Mocós i el 1982 la filleta (clavada al seu pare), la Gegenteta, formant així la familia més boja de tot

Catalunya.

VERMOUTH A LA PLATJA

Ja comença a ser una tradició, i això que és el 2on any.

Per encetar l'estiu la sortida del Juny baixem al passeig marítim i allà a l'ombra dels arbres del costat del Varador La Sal  treiem la teca.

Patates, olives, berberetxos, formatge, fuet, galetetes i beguda, tot  contemplant el mar i la gent que baixa a prendre el sol.

Aquesta sortida i com les altres es pot realitzar gràcies als voluntaris que ens acompanyen i que en aquesta ocasió i juntament amb els residents va estrenar un fulard per anar tots ben elegants i que se'ns vegi des de lluny.

Ja ha arribat l'estiu i val la pena sortir a passejar. 

SORTIDA a la NAU GAUDÍ

Com cada més hem fet una sortida per culturizar-nos.

Aquest cop hem visitat la nau GAUDÍ.

És el primer edifici que va construir Antoni Gaudí i l'unic que no va ser promogut ni per la burgesia ni per l'esglesia, sinó per una de les primeres

cooperetivas obreres del tèxtil.

La seva amistat amb Salvador Pagés, un dels liders més destacats del moviment cooperatiu a Catalunya, va ser decisiva per a aquesta col·laboració, fins al punt que en una primera etapa Gaudí va simpatitzar amb els nous moviments socials. De tot el projecte que va idear es conserven la nau de blanqueig i les letrines adjacents.

És una obra clau en el plantajament perqué va obrir el camí de la creació

gaudiniana més genuïna:

-El desembolupament dels arcs com a element sustentedor.

Si no hagués existit la cooperativa de Mataró, Gaudí no hauria desemvolupat las fórmules que posteriorment va fer servir per projectar les

"Golfes de la Pedrera" o la famosa maqueta estereofunicular de l'església de la Colonia Güell.

La utilització dels arcs parabòlics va permetre a Gaudí cobrir una superfície diáfana de gairebé 600 metres quadrats sense haver de recórrer a

columnes o murs, i la utilització de la fusta li va permetre articular-la a petits trams per fomar uns arcs esvelts i resistents.

L'any 2002, en el marc de l'Any Iternacional Gaudí, que conmemorava el 150é aniversari del naixament de l'arquitecte, l'Ajuntament de Mataró va reabilitar la nau de blanqueig, sota la direcció de l'Arquitecte Manuel Brullet.

Des del novembre del 2010 és la seu de la col·lecció Bassat a Mataró.

Lluis Bassat és un conegut i prestigiós publicista que amb els anys ha anat

acumulant obres d'art que tenia ganes de compartir amb tothom.

Va escollir la nau Gaudí per tal d'exposar la seva colecció formada per unes

2000 obres.

En el marc incomparable de la NAU GAUDÍ vam poder passsejar-nos entre escultures, tapissos i quadres de diferents autors.
Aqui en teniu una petita mostra de la visita que vam fer.