Com
cada mes sortim de la residéncia per visitar algún museu, exposició
o
acte
de Mataró.
Com
que s'acosten les Santes aprofitem per visitar l'asposició de
Fotografies que fan a l'ateneu del carrer Bonaire.
En
aquesta ocasió exposa las fotografies en Romuald Gallofré, el
mataroní
ha
inmortalitzat els auténtics protagonistes de Les Santes, ja sigui
els que
la
fan possible particularment en l'organització dels actes.
Com
també els que la gaudexan de ple.
A
dalt de l'ateneu estan exposats també Els Gegants del Carnaval de
Solsona.
La
burla i la irreverencia són la tónica de la festa de Carnestoltes,
peró per
viuere's
dels altres primer s'ha deviure's d'un matex, els solsonins és una
cosa que han sebut fer: burlar'se del seu nom, burlar`se de les seves
autoritats i sobretot burlar'se de la festa més grossa de la
Ciutat,fins aleshores: la Festa Mjor.
ELS
GEGANTS DEL CARNAVAL DE SOLSONA
La
Festa Major de Solsona té com a plat fort un folckore amb més de
tres-cents anys d'istoria a l'asquena. Uns elements únics tant per
la seva bellesa
i
equilibri com per la sevatradició. I és per preservar aquesta
última que aquests gegants estan regit per per un estricte protocol
que marca amb precisió i minuciositat les aparicions d'aquests, els
ballets, les dates, en resum, fixa i limita tot alló referent amb
aquestes figures.
Carnaval:
burlar-se d'aquests element tant estimats i de gran tradició
gegantera que gaudeix la ciutat tot creant uns gegants totalment
contraris als "oficials", anomenats per alguns, i que no
son regits per norma, solament per la gresca.
La
manifestació gegantera dins el Carnaval s'iniciá des del primer
any, on las autoritats anaren a rebre el Carnestoltes acompanyats
d'un gagant de procedéncia particular. Posteriorment s'iniciá la
creació de peces própies per a la fésta: la primera fou una
Vaqueta que ballá pels carrers de la ciutat per primera vegada el
1972. El 1974 crearen quatre gegants ( sátira els gegants de
laVint-i-Quatrena) que dansaren durant molts carnavals. Peró,
aquesta
expressió gegantera, arribá al seu punt culminant l'any 1978 on el
Manel Casserras, mestre que havia eleborat els anteriors gegants,
creá la
peça
més famosa i important; el Gegant Boig. Aquest fou un gegant
diferent a tots el creats fins aleshores: era un gagant geperut,
panxut i calb
(tot
el contrari del Gegant Vell (imatge de la festa Major) tot ell ferm,
bell,esvelt i erecte,) la seva cara era grotesca i es burlava de
tothom qui el mirava, peró el fet destacableés que fou dotat d'uns
braços articulats que en ballar al compás del BUFI repartexen
garrotades a tort i a dret tot animant a la gent a ballar amb ell.
Des d'aquella fita creació de nous elements fou imparable, creant
una nova peça cada any, fins crear un lluït repertiri i ú
únic
a Catalunya: el 1979 aparagué un voluptuosa senyora que es casá
amb ell, la geganta Boja, el 1980 nasqué l'ereu, el Mocós i el 1982
la filleta (clavada al seu pare), la Gegenteta, formant així la
familia més boja de tot
Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada