Krakatau
o krakatoa
és una illa volcánica formada per lava
prop de l'illa
indonesia
de Rakata,
a l'estret de la
Sonda,
entre les illes de Java
i de
Sumatra,
El nom de Krakatau s'usa per anomenar tant el grup d'illes, com
l'illa pricipal, com el metex volcá pricipal (també conegut com a
Perbuatan).
Els
tres volcans pricipals de l'illa s'anomenen Perbuatan, Danan i
Rakata.
História
Els
volcans de l'illa han entrat en erupció
repetidament, massivament i amb
conseqüencies
desastrosas durant la Historia
registrada.
El més conegut d'aquests asdeveniments tingué lloc a finals d'agost
de 1883.
L'erupció
del 416 o el 535
La data majoritáriament
acceptada de la primera erupció documentada
históricament
és el 416, tot i
que també s'ha proposat el 535 com
a data de l'erupció. El primer document és una crónica javanesa
escrita al segla XVI
anomenada
Pararaton o
" Llibre
dels Reis"
que relata els següents fets referits l'any 338 de l'era Saka, és a
dir, el 416
del calendari
gregoriá:
Un so eixordidor se sentí
a la muntanya Batuwara ... un soroll semblant
a la Kapi ... la terra
sencera fou fortament sacsejada i violents
llampecs acompanyats de
fortas plujes i tempestes caigueren, peró tota
aquesta incessant pluja
no apagá el foc de la muntanya, ans al contrari
l'augmentá; el soroll
era espantós, finalment la muntanya Kap amb un
rugit formidable explotá
en trossos i s'enfosá en les profunditats de la
terra. L'aigua del mar
pujá i inundá la costa, la regió a l'est de la
muntanya Batuwara, fins a
la muntanya Raja Basa; els habitants de la
part nord del país de la
Sonda fins a Raja Basa foren ofegats i arrosse
gats amb tots el seus
béns. L'aigua s'apaivagá peró la regió on era el
Kapi fou reemplaçada pel
mar, i Java i Sumatra foen separades en
dues parts.
Actualment s'estima que aquesta
erupció fou d'al voltant de 400 megatones de TNT (és a dir, 20.000
vegades la poténcia de la bomba d'Hirosima).
Destruí el con volcánic obrint
una caldera de 7 quilómetres de llarc i deixant les tres illes de
Krakatau, Verlaten i Lang (Rakata, Panjang i Sertung). Aquesta
erupció comportá sense cap dubte tsunamis que foren més
forts que els de 1883. No obstant, s'ignora la destrucció que
pogueren causar. Tot i que aquest escenari i aquestes dades son les
més acceptades actualment, l'arqueóleg David Keys i el geóleg Ken
Wohletz han proposat una data més tardana i un escenari diferent,
implicant una erupció molt més poderosa i de conseqüéncies
históriques determinants. Per a Keys i
Wohletz, podria ser que la
narració del Pararaton,els
primers manuscrits del qual dates de la fi del segle XV,
continguessin un error en la data i es referissin a una erupció que
podria haver succeït al febrer del 535
de l'era
cristiana.
Segons Wohletz un volcá, el proto-Krakatau, ocupava llavors
l'actual estret de la Sonda.
Seria en decurs d'una inmensa erupció, corresponen a l'ajecció de
200 km 3 de magma que deixat una calderade
50 km de diámetre, que seria
l'actual estret que separa les dues illes de
Java
i Sumatra
. La pertorbació atmosférica resultant esplicaria les anomalias
climáticas registrades en mots indrets del planeta cap al 535.
Segons
Keys, les consecuéncies de l'erupció haurien enfosquit la totalitat
de la Terra durant almenys dos anys a partir d'aquesta data. Aquesta
erupció hauria llençat tal quantitat de pols, aigua, sofre
i gas a l'astratosfera que s'hauria produit un hivern
volcanic
sobre el planeta durant molts anys.
El
fet és que les fonts antigues, així com lesmesures
dendrocronológicas
testificquen
pertorbacions meteorológices i climáticas, que podrien correspondre
als efectes d'una potent erupció
volcánica,
sense necessariament posseir un carácter excepcional. Aquest núvol
volcánic hauria bloquejat els raigs solars, destruint les collites i
produint una época de fam,
que haurien comportat exodes massius i invasions militars a Eurasia,
particularment les del Ávars
des de Mongólia
fins a Constantinoble, així com epidémies, canvis politics,
religiosos i socials.
Tot i que la pertorbació del
535 és certa i que la seva atribució al volcanisme posseiex forts
arguments, l'atribució al Krakatau no és ni de bon tros unánime.
S'hi hanfet nombroses objeccions a les hipótesis de Keys Wohletz:
L'escenari no correspon a les
descripcións més corrents de la creació de l'estret de la Sonda
ni a las observacions geológicas practicades en el complex volcánic
del Krakatau, que l'atribuexen a un graven. D'altra banda, com
ha recunegut el mateix Ken Wohlez, cap element de les análisis
geológicas permeten datar les erupcions del Krakatau entre el
-6600 i el 1215: la data
del 535 només s'ha donat en referéncia a les pertorbacions
climátiques verificables ocurregudes sobre el planeta. D'aquesta
manera, el dendrocronóleg Mike Baillie de la universitat de Belfast
afirma que la teoria de Keis no se substenta en cap prova. Les
erupcions volcániques de tal poténcia deixan un senyal ácid en las
formacions glacials polars i segons M.Baillie les formacions
recollides a Groenlandia, i posteriorment datades fins aquestes dates
no revelan cap senyal entre el 536 i el 545, el senyal més proper es
troba l'any 520. Per Braillie les pertorbacions climátiques dels
anys 530 no s'explicarien per una explosió volcánica sinó per una
col·lisió d'un cometa, hipótesi també
controvertida. De totes maneres
se n'ha trobat un senyal ácid típic d'aquest
tipus d'erupcions a les mostres
d'una formació glacial antártica cap l'any 542 més o menys disset
anys. El senyal, ha estat atribuit al vocá Rabaul,
tot i mencionar la hipótesi del
Krakatau. Una altra publicació més recent fa
referencia a un senyal volcánic
sobre el 535. El Krakatau peró no és pas l'unic candidat a una
potent erupció en aquesta época sinó que el Rabaul
és també candidat a
responsable dels esdeveniments climátics del 535 i dels anys
posteriors.
Lerupció del 1680 i 1681
Enaquests dos anys, almenys tres
navegants holandesos reporten haver vist les erupcions del Danan i el
Perbuatan al maig del 1680 i al febrer de 1681.
El
miner holandés Joham
Wilhelm Vogel escriu en
el seu diari quan viatjava a Batavia (actual
Jakarta) en passar per
l'estret de la Sonda:
...Vaig veure amb
sorpresa que l'illa de Krakatau,que en el meu
primer viatge a Sumatra
[ Juny 1679 ] era completament verda i
plena d'arbres, era
completament cremada i estéril devant dels
nostres ulls i que per
cuatre llocs vomitava grans quantitats de
foc. I quan vaig
preguntar al capitá del vaixell quan entrá l'illa
en erupció, ell em
digué que al maig de 1680 ... i em mostrá
una pedra tosca de la
mida d'un puny.
Piedra tosca
No obstant aquets esccrits,
l'erupció 1680-81 és confusa, ja que aquests són els únics
escrits reportats tot i que l'estret de la Sonda era un dels més
transitats del món. Les descripcións d'equells temps son mlt
precises de la
zona degut als grans esforços
esmerçats en conbatre la pirateria a la zona i
cap altre viatgermenciona una
erupció i ni tan sols Vogel dóna cap detall
real del Krakatau, a més al
novembre del 1681 sortí a la venda la collita de
pebre de l'illa. Per aixó Van
den Berg i Verbeek conclouen que Vogel podria haver exagerat
l'erupció que veié. No obtant Verbeek trobá un fluix de lava en la
costa nord de Perbuatan que tidria uns 200 anys cap al 1880,
quan realitzá un estudi oficial
sobre l'illa que ha resultat molt útil a l'hora de comprendre
l'impacte geológic i biológic de la gran erupció del 1883.
L'erupció de 1883
Article
pricipal: Erupció del
Krakatau de 1883
La pre-erupcó
En els anys anteriors a
l'arupció de 1883, l'activitat sísmica al voltant del
volcá era intensa, amb alguns
terratremols en llocs distants com Austrália.
El 20 de maig de 1883, trs mesos
abans de l'explosió final, van començar a
aparéixer regularment fuites de
gasos en Perbuatan, al nord de l'illa. Les
erupcións de cendra van
aconseguir un altitud de 6.000 metres i les explosions van poder ser
escoltades en Batávia (Jakarta), a més de 150 quilómetres de
distancia. La filtració d'aigua a la cambra de magma va prodoir
grans quantitats de vapor i fum, peró l'activitat es va extigir cap
a fins de maig. Aixó va portar com a coseqüéncia el relaxament de
la població veïna que no van prendre mesures de seguretat més
grans, peró, la comunitat científica va enviar cintífics a
estudiar l'illa i van trobar inquietants signes d'una activitat
volcánica que no amainava.
Les primeras erupcións
El volcá començá a esclatar
unaltre vegada al voltant del 19 de juny. La
causa de l'erupció, segons es
creu, fou una nova fissura o fissures que es
formaren
entre Perbuatan i Danan, més o menys on está l'actual con corrent
volcánic de L'Anak
Kracatau. La violenta
erupció causá marees
excepcilalment altes a la zona,
i els vaixells ancorats hagueren de ser
amarrats
amb cadenes. Després de l'11
d'agot començarent
erupcions més
grans,
amb plomalls emesos d'almenys onze fisures. El 24
d'agost,
les erupcions llunyanes s'intensificaren. Aproximadament a les 13:00
(hora local) del 26 d'agost, el volcá entra en la seva fase de
máxima activitat, i al voltant de les 14:00, elsobservadors pogueren
veure un núvol negre de cendra d'una alçada de 27 quilómetres. En
aquest punt, l'erupció era practicament contínua i les explosions
podian sentir amb intervals d'uns deu minuts. Des dels vaixells que
es trobaven a 20 quilómetres (11 milles náuticas) de distáncia del
vocá s'infomá de la caiguda de cendra pesada, amb trossos de pedra
tosca calenta de fins a deu centímetres de diámetreque queien sobre
les seves cobertes.Un petit tsunami colpejá les
ribes de Java i aproximadament
40 quilómetres Sumatra entre les 6 pm i les 7 pm.
Tsunami en Krakatoa
El 27 d'agost, el volcá entrá
a la catastrófica etapa final de la seva erupció.
Quatre enormes explosions
tigueren lloc a les 5:30, 6:42, 8:20, i 10:02. La
pitjor i la més sorollosa
d'aquestes fou la derrera explosió. Cadascuna fou acompanyada de
tsunamis molt grans. Una área gran de l'Estret de Sonda i
diversos llocs sobre la costa de
Sumatra foren afectats per fluxos piroclástics del volcà
fent bullir l'aigua propera a l'illa. Les explosions foren tan
violentes que s'escoltaven a 3.500 quilòmetres, fins a Australia i
l'illa de Rodríguez prop de Maurici, 4.800 quilómetres de
distància, el so de la destrcció de Krakatoa, com es creu,és el
so més sorollos en la història registrat, aconseguin els nivells de
180 dBSPL, (una mesura de la desviació de la pressio produïda
pel soo i mesura en decibels. SPL significa: Sound Pressió Level)
a una distància de 160 quilòmetres
(100 milles). Es diu que
mariners a 40 km a larodona quedaren sords de l'estrèpit. Lacendra
fou propulsada a una altura de 80 quilòmetres. Les erupcions
disminuïren ràpidament després d'aquell punt, i abans del matí
del 28 d'agost la zona restà tranqul·la.
Efectes
L'erupció de 1883 expulsá més
de 25 km de roca, cendra, i pedra tosca, i
provocà el so més intens,
registrat històricament sentit pels humans:
l'explosió se sentí clarement
tan lluny com a Perth, Austràlia, ia l'illa Rodrigues
a l'estat de Maurici, Les ones de xoc acústiques van ressonar
arreu del mon. Els efectes combinats de fluxos piroclàsics, cendres
volcànicas i tsunamis tingueran resultats desastrosos a la regió.
No hi hagué cap supervivent d'entre els 3.000 habitants de l'illa de
Sebesi, aproximadament a 13 quilòmetres de Krakatau. Els
fluxos piroclàsics que viatjaren sobre la superficie de l'aigua a
300 km/h mataren al voltant de 1.000 persones en Ketimbang, a la
costa de Sumatra, a uns 40 km al nord de Krakatau. El nombre de
morts oficial registrat per les autoritats holandeses fou de 36.417 i
molts milers resultaren ferits per l'erupció, pricipalment en el
tsunami que se'n sequí, molts assentaments foren assolats,
incloent Teluk Betung i Ketimbang, a Sumatra, i Sirik i Semarang, a
Java.
L'erupció destruí dos terços
de l'illa preexitent de Krakatau.
Les àreas de Baten de Java i
Lampong a Sumatra foren arresades. Hi ha
nombrosos informes documentals
de grups d'asquelets humans trobats flotant a l'Oceà Indic sobre
basses de pedra tosca volcànica que van arribar fins a la costa
oriental d'Africa, fins i tot un any després de l'erupció. Algunes
terres de Java mai foren repoblades, i tornaren a convertir-se en
selva i ara constituexen el Parc Nacional d'Ujung Kulon.
Els tsunamis
Els vaixells en llocs tan
distants com Sud-àfrica es mogueran per efecte dels tsunamis,
i es vantrobar cossos de victimes flotant en l'oceà durant setmanes
després de l'esdeveniment. El tsunami que va acompanyar l'erupció,
va ser soposadement provocat per fluxos piroclàstics gegantins que
van entrar al mar. Cadescuna de les quatre grans explosions va estar
acompanyada per un flux piroclàstic massiu que es resultat de
l'esfodrament gravitacional de la columna d'erupció. Noves teories
afirmen
que va ser conseqüencia del
col·lapse de la caldera magmática.
Tots aquests km3 de material, en
caure al mar, desplaçaren igual volum
d'aigua. Alguns fluxos
piroclástics van arribar a la costa de Sumatra a una
distància de fins a 40
quilòmetres (25 milles) de distància, pel que sembla
després de desplaçar-se a
través de l'aigua sobre un "coixï" de vapor
sobreescalfat. Hi ha també indicis de fluxos piroclàstics submarins
que van
arribar a 15 km (10
milles) del volcà.
En un recent documental, un
equip d'investigació alemany va realitzar proves de fluxos
piroclàstics sobre l'aigua, que van revelar que la cendra
calenta va viatjar sobre l'aigua
en un núvol de vapor (400ºC), causant un
fatal i devastador tsunami.
En acabar la tragedia va quedar tota l'illa
soterrada i destruïda sota el
mar.
El nen del Krakatau
L'Anak Krakatau el 21 de
setembre de 2007.
.
Verbek,
en el seu informe sobre l'erupció, prediu que qualsevol nova
activitat es manifestará entre la zona compresa entre els antics
cons de Perbuatan i Danan. Aquesta predicció fou encertada, ja que
el 1927 s'obsebaren signes
d'erupcions submarines surtsevana,
i la població fou ràpidament evacuada per por a la caiguda de blocs
que eran propulsats a 1200 metres d'altitud. Dies més tard, una nova
illa vocánica.
Anak
Krakatau (el
"nen de Krakatoa"), emergí 9 metres per sobre de la
superficie.
Inicialment, les erupcions eren de pumicita
i cendres.L'illa, aixi com els bancs que es crearen, foren ràpidament
erosionats, tot i que la rapidesa i la quualitat de les emissions feu
que finalment guanyés al mar i
s'estabilitzes
a l'agost de 1930.
Posterirment es produïrent prop
de quaranta erupcions, la darrera segueix
activa des del 27 d'octubre de
2007. i han fet créixer l'illa a un ritme de
cincuanta
centímetres mensuals. El primer con arribà als 67 metres d'altitud
el 1033
i als 138 metres el 1950
amb diferents anases i vingudes del mar degut a l'erosió.
Posteriorment, aparagué un segon con al fons del llac que s'hi formá
dins del cràter, que correspon a una substitució gradual de les
emissions de cendra per fluxos de lava que amb el tems omplen el
llac
i els fan més resistens als flancs de la erosió del volcá. El
1960,
el nou con arriba als 30 metres, el 1977
ja té 181 metres. El 2006 tenia una alçada de 315 i de tres a
quuatre quilómetres de diàmetre.
El 2008 el vocá alliberá gasos
calents, rocas i lava, es creá un perímetre de
seguretat de 3,8 km al voltant
de l'illa. Actualment l'Anak Krakatau té
accessos prohibits a civils en
una frange de tres quilómeres al voltant de l'illa.
El 6 de maig de 2009 s'eleva
l'alerta d'erupció de l'Anak Kracatau a nivell
taronja. El 2010 es produïren
espectaculars erupcions fotografiades pels
satél·lits de la NASA
SORT
