SANTA MARIA DE LA BISBAL
La Bisbal d'Empordà
La capital empordanesa, situada en una plana d'altitud
modesta de 39 metres al nord de les Gavarres, muntanyes que la separen del sud
del Gironès, fou un gran centre taper amb el suro de les alzines sureres muntanyoles;
avui destaca per la indústria de la ceràmica. És un centre de comunicacions
importants i amb problemes circulatoris (les vies la travessen pel centre)
mentre no se li facin les rondes que la circumdin. El riu Daró també la parteix
pel mig. Petites poblacions, típiques, i polígons industrials la flanquegen.
SANT VICENÇ DE
BESALÚ
Besalú és una important població garrotxina desplaçada cap a
llevant i propera al Pla de l'Estany, amb el qual està ben comunicada. Està
situada a 150 metres d'altitud. Té notables restes històriques que revelen un
passat destacat. El riu Fluvià la banya i el pont medieval que encara hi resta
és tota una obra singular: L'activitat econòmica, a més de centrar-se en
l'agricultura, avui està difersificada
amb els altres sectors i, a més, la seva situació l'ha convertida en un centre
de comunicacions important.
SANT FELIU DE GIRONA
Girona ciutat antiga, damunt un promontori que baixa cap als
dos rius que conflueixen allà mateix, el Ter i l'Onyar, està plena de monuments
històrics i d'obres belles que justificarien un viatge de dies per
conèixer-les. Avui s'estén més enllà
dels rius i forma una conurbació amb les poblacions veïnes. És l'autèntica
capital del nord de Catalunya i les seves estances religioses, des del Palau
del Bisbe als monestirs i santuaris propers, són un autèntic goig des del punt de vista
religiós i artístic. La base del campanar de Sant Feliu es troba a una altitud
de 70 metres.
LA SEU DE SANTA
MARIA DE MANRESA
Enmig del pla de Bages, a una altitud de 240 metres,
rodejada d'importants poblacións amb les quals forma conurbació i amb la
muntanya de Montserrat al sud com a pantalla, Manresa avui dia és l'autèntica
capital del centre del país, travessada per un seguit de línies de comunicació
importants que l'uneixen, sobretot, amb les comarques de ponent, el nord, el
nord-est i amb la capital del Principat a través del Vallès.
SANT JAUME DE
FRONTANYÀ
Entre el Ter i el Lobregat, a l'Alt Bergadà, enmig de
plegaments muntayosos, alguns replans hi tenen pobles i llogarets. Un
d'ells, a 1072 metres d'altitud, ja escassament habitat, acull des del romànic
una de les joies d'aquells temps;
antic priorat canonical, avui
només en resta l'església de Sant Jaume. S'hi arriba a través de Borredà, pel
sud, o bé pel nord des de la Pobla de Lillet. És lloc de pastura, de boscos i,
al seu temps, de bolets.
Font: DALMAU, Delfí. Patrimoni català. 55 campanars singulars. Sant Vicenç de Castellet. Farrel Editors, 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada