CAMPANARS 3

 SANTA MARIA DE CERVERA

CERVERA

La capital de la Segarra, Cervera, situada al centre d'un altiplà a 550 metres d'altitud, en una posició central a Catalunya, gaudeix d'importants monuments arquitectònics entre els quals destaca l'església parroquial i la universitat borbònica. La Segarra és una terra àrida, amb conreus de secà, cereals principalment; només l'escassa aigua del riu d'Ondara, que passa als peus de Cervera, permet l'existència d'algunes hortes. Avui Cervera i l'entorn acullen diverses indústries modernes, notablement les metàl-liques de mobles.

SANTA MARIA DEL MAR DE BARCELONA

Santa Maria del Mar, honrada amb el títol de basílica, antigament se l'anomenava Santa Maria de les Arenes; es troba a la Ciutat Vella, a l'antic barri mariner de la Ribera, aixecada amb l'activa col-laboració de la gent, com tantes del nostre país. La seva amplitud i la senzilla elegància dels seus elements la fan única i interessant competidora de la veïna catedral.

SANT MARTÍ DE SANT CELONI

Sant Celoni, a una altitud de 155 metres, es troba a la falda del Montseny per la banda de llevant, en la plana vallesana que s'estira cap al nord a punt d'arribar a la veïna comarca de la Selva. És vila industrial, amb una dinàmica econòmica, comercial i cultural envejable.

SANTA MARIA DE VILAFRANCA

Vilafranca del Penedès

Vilafranca, a mig camí de Barcelona i Tarragona, en la plana del prelitoral, a una altitud de 220 metres, rodejada de vinyes, té aires de capital i sosté una activitat notable com a centre del comerç vinícola de la comarca i amb una vida social i cultural dinàmica que en fan una de les joies del nostre país.

 SANT ANTONI DE LA GELTRÚ

Vilanova i la Geltrú

La petita comarca del Garraf, entre les muntanyes i el mar, acull amb tot, nuclis de població importants, com el de la  seva capital, destacada de sempre per una activitat industrial i una vida social i cultural dinàmica i progressista. El tren la divideix en dues, lamentablement, i a la banda de ponent, el nucli originari de la Geltrú, a una altitud de 25 metres, s'hi aixequen diversos temples,  dels quals sobresurt pel seu campanar únic i modèlic el de Sant Antoni

SANTA MARIA DEL PLA DE SANTA MARIA

El Pla de Santa Maria

Aquesta població de la plana tarragonina, a una altitud de 380 metres, ja en el límit de les elevacions que la separen de la Conca de Barberà, acull un dels monuments romànics més bonics de les terres tarragonines, el monestir de Sant Ramon, i una església parroquial  dedicada a Santa Maria, gran, d'estil neoclàssic, del segle XVIII, projectada amb dos campanars, un d'ells  gairebé acabat i l'altre deixat a mig aire

LA PRIORAL DE SANT PERE DE REUS

Reus

A ben poca distància de la capital regional de Tarragona, 12 quilòmetres només, Reus té un paper molt destacat en aquesta zona catalana, des d'antic, quan la dinàmica burgesia reusenca protagonitzava el renaixement català en les terres del camp tarragoní. Situada en ple Camp, a 120 metres d'altitud, en una terra plana lleugerament inclinada cap al mar i travessada per una munió de vies de comunicació que l'enllacen amb l'entorn proper i llunyà, avui és una autèntica urbs, amb molta personalitat.

CATEDRAL DE SANTA MARIA DE TORTOSA

Tortosa

La capital del Baix Ebre, amb només 12 metres d'altitud, és una ciutat amb nombroses restes del seu llunyà passat històric, i avui és un nucli molt destacat de les terres del sud de Catalunya, de les quals aglutina i impulsa les seves importants activitats culturals i econòmiques. L'Ebre la travessa de nord a sud.

SANT MIQUEL D'ALCANAR

Alcanar

Al  sud més sud de Catalunya, hi tenim Alcanar. La vila, propera al riu Sènia que fa de límit amb el País Valencìà es troba aturonada i té una altitud mitjana de 77 metres. L'activitat econòmica es basa en l'agricultura, de secà, però també compta amb regadiu per al conreu d'hortalisses i de cítrics. Algunes indústries s'hi han ubicat darrerament. Propera a la costa, la població satèl·lit de les Cases d'Alcanar en fa també un lloc de pesca de la llagosta i, alhora, turístic.

SANT LLORENÇ DE VILALBA

Vilalba dels Arcs

La població i el seu municipi es troben situats al nord de la comarca,  a una altitud mitjana d'uns 450  metres; el seu territori es troba solcat per barrancs, com el de Voravall, que porten les seves aigües cap al nord, a l'Ebre; a llevant s'hi aixeca la serra de la Fatarella. En els camps del terme es conreen vinyes que donen un vi de molta qualitat, arbres de fruits secs i carnosos (cirerers, presseguers) i cereals; el treball agrícola és la base de la seva economia.

POESIES SOBRE CAMPANARS I CAMPANES

Allò que sobresurt, que destaca, sempre ha impressionat l'home. Sabem tots que la Lluna ha colpit l'ànima romàntica. La tenim allà dalt, molt amunt, tafanera de les nostres coses, lluminosa, que a vegades s'amaga pudorosa, altres s'exhibeix esplèndida. Qui no en queda captivat! No és estrany que un campanar, la torre que trobem a gairebé tots els pobles i llogarets de casa nostra, de manera similar, hagi colpit la gent que s'hi arrecera. Tots hem sentit el desig de pujar dalt d'una d'aquestes torres i contemplar el panorama que s'hi divisa com si fóssim aus flotant en l'aire. Quan un té l'ànima de poeta, no ens ha de sorpendre que acabi escrivint alguna cosa que d'una manera directa, o bé encara que sigui marginal, faci del campanar i les seves campanes d'alguna de les nostres esglésies el 

protagonista de la seva inspiració.

Ens ha semblat que potser seria un bon complement d'aquest treball ple de números  i, per tant, àrid, d'afegir-hi una breu antologia de composicions poètiques dedicades als campanars i a les campanes, encara que algunes d'aquestes poesies només s'hi refereixin de passada. De tot el conjunt recollit, per abreujar, aquí us en copiem només sis que ens han semblat una bona mostra.

L'escriptor i polític lleidatà Magí Morera i Galícia (1853-1927) que, a més de traduir molts sonets i obres de Shakespeare al català també escrigué en la nostra llengua composicions originals, és l'autor d'aquest sonet que copiem tot seguit i que porta per títol "El campanar de Lleida":

A dalt de la muntanya que domina com miranda els bells termes lleidatans, s'enlaira un campanar fet per gegants o per homes de força gegantina.

Quan guaita cap avall, l`aigua veïna del riu  li dóna espill i l'horta encanta; i guaitant cap amunt, toca amb les mans i conversa amb la lluna i la boirina.

Pugem-hi, doncs... L'escala cargolada que als ulls dóna mareig i al cor neguit, sembla que estigui des del cel penjada.

I amunt, amunt, ja ets dalt! Ara esperit, si sents d'àliga el cor, pren revolada, que ja ets a mig camí de l'infinit!